Compas, defensores del nostre territori, activistes, dissidents i intentadores de la transformació ecosocial ens hem trobat aquest cap de setmana passat compartint entorn al suport mutu i les cures col·lectives en el marc dels espais de “Ferides territorials, solucions col·lectives”.
Una jornada que ja s’havia fet a Eivissa, Formentera i Mallorca i que s’ha tingut la oportunitat de dur a Menorca i així reunir la flor d’aprenentatges de totes les illes. Aquesta vegada amb la col·laboració de Mendó.
Com ja afirmava Bell Hooks: “El suport és un acte d’amor i de resistència política”. En el context menorquí, marcat per la dispersió territorial, la vulnerabilitat climàtica, l’augment de la turistificació i la creixent precarietat habitacional, l’espai esdevé una escletxa més per teixir xarxes entre vesines, entre illes, construir confiança i imaginar comunitats i vides sostenibles des de l’ecofeminisme, preparades pels girs que vindran.
Aquesta trobada ha suposat una oportunitat per trencar l’aïllament, explorar suports reals i reforçar el teixit activista i defensor del territori. Aquí us compartim un tast de la jornada!
Vam crear un espai agradable i acollidor per a que les persones anessin arribant. Estores, coixins, flors i colors. A l’espai hi havia 3 racons: Un racó pròxim a l’entrada amb el registre, un racó on poder escriure els petals per colocar a la flor i un cercle de coixins i cadires al voltant de la flor enmig de la sala. Una flor que ja venia de la jornada d’Eivissa, Formenteria i Mallorca i on s’hi van anar sumant els petals de Menorca. És una flor d’aprenentatges individuals i col·lectius, cada persona en arribar colocava un petal rosa amb aprenentatges personals que han assolit durant aquest 2025 i en un segon petal verd quins aprenentatges col·lectius. D’aquesta manera, al final de la jornada, podiem apreciar “el creixement invisible” que s’està donant.
Al ser un grup reduït vam poder fer una roda de presentació i compartir les expectatives que duiem cada una de la jornada. Llavors passarem a presentar el projecte de La Utòpica, el mapa d’iniciatives de transició ecosocial, l’agenda i el fanzine del Bontracte.
Ja ens trobem a la mitad de la jornada… que ràpid passa el temps quan et sents a gust i en bona companyia! Tot seguit vam passar a connectar amb la realitat local-global i amb el valor de narratives llunyanes provinents de regions espoliades pels nords globals. Gràcies a diferents preguntes generadores vam identificar els dolors territorials i estratègies de transició ecosocial. Ens adinsarem en la metàfora de Bosc Social per crear el nostre bosc social. Un bosc ple d’arbres amb necessitats i ofertes. Acabarem la jornada amb la dinàmica d’Ecolligam, una dinàmica de suport mutu on crear xarxes reals i poder dur el suport mutu a la pràctica.
Vam tancar la jornada amb una roda per compartir l’experiència viscuda durant la jornada i completant la flor amb els petals verds. Creant així una flor d’aprenentatges interilles. Per acabar vam pujar les energies i l’alegria amb un taller de batucada que ens va oferir Mendó. Moltíssimes gràcies!
Perquè sí, ens encanta la teoria, ens flipa el discurs, però sabem que sense xarxes de suport concretes, sense espais de confiança, sense gent que et cobreixi les espatlles, el desgast és real. I això no ho permetrem: això també ho transformarem! Les nostres illes estan connectades per molt més que el mar. Compartim lluites, amenaces i somnis, però massa sovint operem en cercles tancats, cadascuna a les seves illes, dintre de cada illa, sense aprofitar la força que podríem tenir si ens sostinguéssim millor entre nosaltres.
Amb un mar de per enmig som vulnerables, però juntes, podem capgirar el model i esdevenir imparables.