Som una associació que defensa els drets i la dignitat de la gent gran.
Vàrem proposar a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), a finals del 2019, la supressió de la residència la Bonanova com a centre residencial per a gent gran. A causa del conjunt de deficiències assistencials, sociosanitàries, de manteniment i salubritat existents, a més de la seva massificació i idiosincràsia, és una residència pública, que com altres gestionades per aquest organisme, dependent del Consell de Mallorca, acull dues tipologies d’usuaris: persones grans amb el grau de dependència requerit per a una plaça residencial i persones d’exclusió social. Evidentment, són dos sectors de població amb unes necessitats i atencions diferents, que malviuen al mateix espai sota la mateixa gestió nefasta, retrògrada i inhumana. Volem residències públiques on la gent gran depedent realment pugui viure fins al final dels seus dies amb la màxima normalitat, humanitat, dignitat, afectivitat i confortabilitat adients i necessàries a les seves cures diàries i qualitat de vida.
Ens trobem en una situació delicada, amb una escassa implicació de la població en general quan ens hem mobilitzat, i més preocupant un nombre molt reduït de membres, amb problemes d’edat, de salut o d’interrelació personal.
Ens agradaria enfortir l’associació i tenir més forces i poder d’influència a la problemàtica de la gent gran.
Centres residencials per a la gent gran!
Ens organitzem com…
Ens diem/tenim darrere a…
Ens encantaria rebre una mà en…
En quin moment estau amb relació a l’acolliment de noves participants?
Com contribuim a la transició ecosocial?
De cada vegada la gent viu més anys, així com augmenta el nombre de persones majors de 65 anys. Per aquesta societat actual, sembla que la gent gran és un destorb, una feinada, una pèrdua de temps, recursos o doblers.
Reivindiquem l’espai i el lloc que la gent gran es mereix, que és de justícia i ètica, dins la població, les administracions públiques, els serveis socials, el món empresarial.
És ben necessari un nou model de gestió de les residències, que aquestes siguin gestionades directament per les administracions públiques; que el nombre d’usuaris no superi el centenar de persones; que totes elles tinguin un perfil semblant a l’hora d’oferir les atencions i cures corresponents i afavorir la convivència, el respecte i la dignitat; que es faci una veritable atenció centrada en la persona i no sigui només un lema que sona bé i de portes afores; que siguin espais amb les condicions d’habitabilitat adequades i dignes; que tot i les seves malalties cròniques i variades, deterioraments cognitius, deficiències fisiques… tinguin una bona i reconfortant qualitat assistencial i de cures; que els seus dies no es limiten a esperar a la mort.
Cada col·lectiu de població hauria de compartir un espai comú amb la gestió adient a les seves necessitats i demandes.