Què implica pertànyer al mapa?
El mapa és un eina de gestió viva i col·lectiva que pretén mostrar una fotografia dels projectes en actiu al voltant de la transició ecosocial.
L’únic requisit per formar part del mapa és tenir cura dels continguts, respondre als apartats del formulari d’inscripció amb calma i honestedat i comprometre’s a fer una revisió, almenys, cada 6 mesos.
És freqüent que al nostre imaginari, pertànyer a un projecte o estar afiliades a una associació impliqui invertir temps. Desde La Utòpica hem volgut i tractam de separar les eines i la “família” ecosocial i el col·lectiu que té cura de les eines, com dos capes diferents de la mateixa ceba. Això vol dir que, tant si participes com a col·lectiu al mapa o no, pots formar part del que avui és l’espai de governança del projecte, el Cercle de Coordinació. (Veure apartat de participació al web).
És La Utòpica una nova xarxa o plataforma?
La Utòpica neix amb una doble finalitat. Per un costat, és un conjunt d’eines de gestió col·lectiva que pretén promoure i visibilitzar als projectes i persones que estan accionant cap a una transició ecosocial en el nostre territori. Per dur-ho a terme, empram diverses estratègies com són el mapa, l’agenda, espais reflexius, formacions, etc. Per altra, som un col·lectiu de gent, agrupada formalment en el cercle de coordinació, que tenim el compromís d’accionar en col·lectiu mentre revisam els nostres privilegis amb l’objectiu de poder nodrir l’eina amb una perspectiva holística i sostenible.
Per tant, no és una xarxa o plataforma a l’ús, ja que les iniciatives adherides no participen, a priori, a cap nivell de governança diferent que qualsevol persona que vulgui participar des del cercle de coordinació o operatiu, el quals s’obrin una vegada a l’any.
Qui està darrere i qui coordina?
Més enllà d’allò, que ens semblava important remarcar-ho, a nivell institucional va ser la ONGD Medicusmundi Mediterrània i el seu coordinador a les illes, n’Atuk Iturregui amb l’ajuda d’un grup més ampli de companyes, qui van interpretar que un projecte com aquest podia tenir sentit en el nostre territori.
Prioritats establertes, es va presentar a finançament una part del projecte l’any 2021, amb una projecció de quatre cicles anuals, fins l’any 2025, amb la metodologia Dragon Dreaming, estant a dia d’avui aprovats tres dels quatre cicles prevists. El segon any, Enginyeria sense Fronteres es va sumar al projecte, amb na Meritxell Esquirol com a col·laboradora.
No obstant això, la governança del projecte s’ha concebut, des dels inicis, en clau col·lectiva. El Cercle de Coordinació, amb una participació mitja durant aquest dos darrers anys d’unes 15 persones i qui es troba aproximadament una vegada al mes, és el responsable estratègic del projecte, mentre que el Cercle Operatiu, format per les persones asalariades i les voluntàries amb més vinculació i dedicació al projecte, són les companyes que fan “funcionar la maquinària”, assumeixen tasques concretes i representen l’ONGD de cara als finançadors. Fan o han fet (molta i bona) feina com a tècniques de projecte na Meritxell Esquirol, na Marina Pascual, na Mariona Moranta i n’Elena Delarubia. Actualment formen part del Cercle Operatiu n’Elena, na Mariona i n’Atuk.
Tota la activitat de coordinació, als dos nivells, està registrada en les actes de les més de 50 sessions celebrades i és informació pública per a qualsevol persona interessada.
Com es finança La Utòpica?
El compromís de Medicusmundi Mediterrània, és el de tractar d’ajudar al col·lectiu, concretament al cercle de coordinació, a que s’emancipi de la lògica de finançament pública i la dependència institucional amb l’ONGD i esdevingui un projecte autogestiu amb despeses assumibles en termes de sostenibilitat de les eines desenvolupades: web, mapa, agenda, entre d’altres. No obstant això, donades les dificultats de sostenibilitat dels projectes comunitaris i moviments socials degut a les creixents opressions estructurals del sistema, l’any 2025, està previst fer una revisió de com ha funcionat aquest mecanisme de finançament de cara a valorar o no un canvi d’estratègia.
Actualment, estam valorant fórmules com el finançament privat col·lectiu, el match funding o el crowdfunding com a tàctiques per diversificar i augmentar el finançament.
Què entenem per Sud Global?
Per tant, no entenem el Sud Global en termes geogràfics, més bé com a totes aquelles societats, independentment de la seva localització, que pateixen i són conscients dels efectes del capitalisme, el patriarcat i les diferents formes de colonialisme al seu entorn, empobrint l’experiència de viure i vulnerant els seus drets.
Perquè promovem activament l'ús del català?
Entenem que fer ús vehicular i prioritari del mallorquí, l’eivissenc i el menorquí no és únicament un exercici d’amor cap a la nostra terra, sino que és una oportunitat de tenir cura, defensar i promoure un tret identitari d’incalculable valor que ens vincula directament amb una saviesa cultural deliberadament esborrada per l’apisonadora homogenitzadora de la globalitat.
Així mateix, hem tractat i tractarem de fer traduccions al castellà de la majoria de textes i comunicacions, sempre que hi arribin les forces.
Creiem en l’ús de parelles lingüístiques de cara a traduïr en els nostres espais i també confiam en les habilitats grupals de cara a gestionar els “conflictes lingüístics”, que no obviam, de la millor manera possible depenent del context.
Com abordam les cures col·lectives?
Omplir de contingut de manera pràctica el paradigma de les cures i, a més, aventurar-se a explicar-ho en un espai com aquest és complicat, però hem trobat que potser és útil també visibilitzar on estam dedicant-hi els esforços.
Per una part, fem ús de la facilitació grupal en totes les nostres trobades, tant internes com externes. Un paradigma que fa comptar en els espais grupals d’una persona entrenada específicament per sostenir els espais, que ha fet feina sobre els seus privilegis, especialitzada en els processos més eficients a nivell de resultats i visibilitzar i posar consciència al grup de les opressions que potser estan operant en el mateix.
Per altra banda, ens hem regalat l’oportunitat d’obrir tants espais de gestió emocional i de conflictes així com els hem hagut de necessitar, dedicant-li moltes hores, tractant d’abraçar les diferències, i entenen-les com a les úniques oportunitats per millorar la nostra cohesió.
A nivell de relacions interpersonals, també tractam de fer servir eines com la comunicació noviolenta o l’escolta profunda. És important remarcar que la transparència en la gobernança, la disponibilitat de documentació o la clarificació de competències de manera continuada ha format part de tot el grapat de mesures que també consideram de cures des de i de cara al grup.
Per acabar, hem dedicat esforços a superar les lògiques punitives i reduccionistes dels protocols d’assatjament i maltracte (ben necessaris, per altra banda) per caminar cap a la promoció d’una cultura del Bontracte. El Fanzine del Bontracte, un document que veurà la llum en 2024, és el fruit d’un procés inductiu-participatiu i deductiu de més d’un any de recorregut.
Perquè és important “sortir al mapa”?
Sortir al mapa és important perqù és un símbol de fàcil accés per a la majoria de població. És a dir, és una eina estratègica de cara a la població general, sobre tot aquella menys activa, que és la majoria. És per tant una gran oportunitat.
Quins són els objectius, així, en pla resumit?
- Visibilitzar iniciatives, projectes i persones implicades en la transició ecosocial.
- Promoure la politització de la societat balear i la mobilització d’aquesta cap a les iniciatives en marxa.
- Generar espais segurs on entrenar el pensament utòpic i aterrar estratègies en xarxa per al nostre territori de present i futur.
Perquè una agenda ecosocial “per a totes”?
Tot i que a les illes “tothom ens coneixem”, després de moltes converses i d’analitzar quines eines ens poden servir ha jo sols per no contra-agendar-nos, sino per sumar esforços, inspirar i, fins i tot, generar col·laboracions i sinèrgies de manera més fàcil, creiem que una agenda “dels activismes i de la transició ecosocial” és indispensable.
A més, pensam que hem de visibilitzar no només als projectes i iniciatives com una “foto fixa”, funció que fa el mapa, si no que, amb l’agenda, tenim l’oportunitat de mostrar tota la vida i processos en marxa al nostre territori.
Des del paper, l’hem dissenyada com una eina de gestió col·lectiva, per a que totes poguem publicar esdeveniments que estiguin alineats amb el marc format pels quatre principis de La Utòpica: decreixement, cooperació emancipadora o transformadora, les cures col·lectives i els ecofeminismes comunitaris.
Vols que responguem a alguna qüestió més aquí?
Volem que els dubtes mai siguin una trava a l’hora de participar o fer-te teva La Utòpica. En aquest sentit, quedam obertes a respondre totes les qüestions que ens facis arribar i a deixar les respostes penjades en aquest apartat!
