Un col·lectiu i una proposta d’enxarxament des de la salut col·lectiva cap a l’emancipació social.
Teixir una xarxa d’iniciatives al voltant de la transició ecosocial i que, a més, sigui accessible a les persones que encara no estan organitzades, fou, és i serà sempre un gran repte.
Fins ara, ens havien faltat les eines i els recursos per aterrar aquesta idea a la pràctica. Amb humilitat i fins on puguem arribar, a través de La Utòpica estem decidides a donar una resposta a aquesta problemàtica i enllaçar així persones i col·lectius, per fer front a l’individualisme i la competitivitat imperants.
Què és La Utòpica?
En aquests moments, La Utòpica és una xarxa en construcció permanent i un petit col·lectiu associat que ho està fent possible.
Inspirades en projectes tan valents com Le Transiscope, Batura, Pam a Pam, els Mercats Socials, Mundo Finito, La Mar de Abrazos o Atlas of the Future, hem creat un espai comú que pretén posar-se al servei de les iniciatives ja existents i en fase de creació de l’ecosistema balear, amb especial atenció de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, ja que som conscients de que Mallorca, en aquest tipus de projectes, sempre surt hiperrepresentada.
En relació amb el mapa en creació, estam generant una eina senzilla i atractiva que promogui la inter-cooperació i que contribueixi al fet que qualsevol persona pugui donar una passa i connectar amb iniciatives transformadores de base, en funció dels seus interessos.
Pel que fa als objectius, més enllà del procés de mapatge, i tenint l’experiència de processos de convergència semblants com el Fòrum Social de Mallorca, el MEM o La Vida Al Centre, tractarem de promoure espais de reflexió col·lectiva, de promoció de nous imaginaris utòpics i d’intercooperació, així com de coordinació i de facilitació de la participació i mobilització de la població no organitzada cap a les propostes de la xarxa.
La Utòpica, no obstant això, no és un projecte predefinit de cap a peus ni una plataforma a l’ús. Aquí comença el viatge de (re)pensar-nos plegades. El que sí que pretenem és catalitzar, des de i amb la transversalització de les cures, una transició ecosocial accessible per a totes.
Inicialment ens hem plantejat aquests 3 eixos de cooperació:
Entreteixir i connectar iniciatives de transició ecosocial a les Illes Balears, promovent una participació social emancipadora.
Acompanyar i generar espais segurs per a la creació de nous imaginaris utòpics.
Crear espais de reflexió i autoformació per a la millora de la salut grupal i col·lectiva de les iniciatives.
En aquests moments, estam concentrades en millorar l’eina del mapa, augmentar el nombre d’iniciatives inscrites, socialitzar el projecte i indagar quines serien les eines complementàries que aquesta mateixa web podria allotjar per millorar la intercooperació, la coordinació i la participació social.
Una guia per reconèixer-nos
Entrenar un enfocament crític i complex de la transició ecosocial des de diferents angles. Totes a una. Per aquest motiu hem definit 9 categories, sent necessari encaixar, com a mínim, en una d’elles per formar-ne part de La Utòpica.
Politització de malestars i economia de les cures
Iniciatives de producció, distribució, intercanvi i consum d’espais i serveis relacionats amb les cures i la salut col·lectiva, cures i diversitat, masculinitats dissidents, facilitació de grups, acompanyament del dol i de la malaltia, prevenció de la solitud no desitjada, acompanyament en la vellesa i en situacions de precarietat i vulnerabilitat, etc.
Activismes i moviments socials
Activismes que superin els paradigmes capitalistes, patriarcals, colonials, especistes, capacitistes; ateneus, CSOA, moviments del procomú, propostes d’innovació en participació ciutadana i governança local, plataformes, iniciatives d’ADNV i slow, projectes veïnals, carrers en transició, etc.
Decreixement i economia social, local i solidària
Col·lectivització d’usos i gestió de béns essencials i comuns, monedes socials, comunitats autofinançades, col·lectivització d’usos i gestió de béns essencials, mercadets d’intercanvi i segona mà, xarxes de suport mutu, bancs del temps, bancs de terres, bancs d’eines, etc.
Habitatge, mobilitat i urbanisme alternatius
Bioconstrucció regenerativa i responsable, cooperatives i comunitats d’habitatge, innovació en models d’ús i gestió de béns essencials, iniciatives de foment de mobilitat alternativa, models de convivència com ecoviles (ecoaldeas), innovació en models alternatius d’urbanisme i arquitectura, carrers oberts, etc.
Sabers populars, memòries locals i ruralitat
Llengua, comunicació i contrainformació
Narratives contrahegemòniques, propostes de promoció de l’ús de les llengües locals, mitjans de comunicació locals i de participació ciutadana, cooperatives de comunicació, publicacions participatives, projectes d’educació emancipadora, ràdio col·laborativa local, grups de lobbies i pressió política, etc.
Educació per a la transformació social i emancipadora
Educació alternativa i holística, coliderats per alumnat, criança compartida, d’educació i acompanyament en la naturalesa, moviments estudiantils, projectes d’ R+D (I+D) associats a la UIB i a altres centres d’estudis superiors, etc.
Regeneració d'ecosistemes i reconnexió amb la naturalesa
Estratègies d’ordenació del territori i custòdia, recuperació de biodiversitat i fertilitat dels sòls, banys de bosc, observació i apreciació de la fauna i flora, innovació en gestió de residus i gestió circular, cura de costes i regeneració marina, etc.
Arts i contracultures comunitàries
Oci alternatiu i projectes comunitaris, narratives ecosocials, iniciatives de recuperació de cultura popular, projectes d’art i salut, artivisme, projectes d’expressió artística, bio-dansa regenerativa, recuperació d’instruments, folklore local, danses, etc.
Agroecologia, permacultura i horts comunitaris
Agricultura, pesca i ramaderia regenerativa, iniciatives cooperatives de producció i serveis, grups d’autoconsum o consum local, mercats ecològics i supermercats cooperatius, horts comunitaris, iniciatives agroecològiques i comuns, obradors de proximitat, etc.
El futur a llarg termini està per decidir perquè, com ja hem dit, la finalitat última és ser un instrument que estigui al servei de la pròpia comunitat, que s’adapti a les necessitats detectades, que tengui la capacitat per treballar a escala local per transcendir a l’escala global i, alhora, aprendre de tots els sabers globals per la transformació local tan radicalment necessària.
