Les Güilis som un Col·lectiu d’artistes que irromp a l’espai ürbic (l’esquerda entre allò públic i allò urbà), mitjançant intervencions compostes per imatges físiques i plàstiques combinades amb altres llenguatges, que parteixen d’un qüestionament sociopolític. El nostre treball es basa en la investigació, intervenció i creació artística sobre l’espai públic, en mediació amb la comunitat i el territori. Treballam des de l’any 2016 a través dels nostres cossos i els recursos visuals sobre l’espai públic. Prenem com a referents a diferents autores dels camps de l’arquitectura, l’urbanisme, la sociologia i l’art; i dissenyam i experimentam diferents pràctiques en la recerca d’un llenguatge creatiu propi. A més de la creació artística, treballam per generar un teixit reflexiu comunitari amb relació a l’espai públic i la manera en la qual el percebem a través de la idea d’un multiprojecte que engloba distintes accions artístiques, de pensament, i comunitàries a través d’encontres i reflexió col·lectives.
Col·lectiu Güilis
Coordinadores
Lluki Portas
col.lectiuguilis@gmail.com
Joan Maria Pascual
joanmariapascual@hotmail.com
Ens organitzem com…
Ens diem/tenim darrere a…
Ens encantaria rebre una mà en…
En quin moment estau amb relació a l’acolliment de noves participants?
Com contribuim a la transició ecosocial?
La nostra trajectòria ens demostra diàriament que l’espai urbà no és un espai públic, neutre ni molt manco inclusiu. Les nostres ciutats estan dissenyades sota una perspectiva patriarcal que exclou tots els altres modes de vida, i limiten el nostre comportament. Esdevenim figurants que no representen un relat subjectiu, una història personal. Éssers anònims que no poden permetre’s aturar, observar, habitar i replantejar-se l’espai que transiten i ocupen. L’estructura de les ciutats potencia l’alienació de l’individu i fomenta les desigualtats a tots els nivells. Per això el Col·lectiu Güilis reflexiona i acciona sobre: les desigualtats, el disseny patriarcal dels espais, la manca d’accessibilitat i alternatives de mobilitat, el protagonisme dels automòbils, els espais de consum i del turisme, l’estricta regulació, l’hostilitat de l’arquitectura, la privatització dels espais que haurien de ser públics, la falta d’espais comunitaris… En definitiva, a mirar l’espai urbà des d’un punt de vista més inclusiu i respectuós i a qüestionar el model de ciutat que habitam per contribuir a la transició ecosocial.
Estem connectades amb…
Ens agradaria estar connectades amb…
Salut grupal o col·lectiva
