Un espai per a abraçar la complexitat de la qüestió balear.
Conscients de la inexistència d’una única identitat balear, volem abandonar la idea d’integrar identitats i avançar cap noves visions compartides, arrelades a una identitat territorial múltiple i en clau descentralitzada.
El mandat és clar: entre totes hem de superar el mallorcacentrisme i el palmacentrisme per a així contribuir a l’accessibilitat de la població general als espais de disputa política i habilitadors de canvi ecosocial, transformant i visibilitzant el privilegi i diluint la tensió centre-perifèria.
Ens imaginem, per tant, aquest apartat com un bolcat de fils, arguments i elements narratius que esperem que donin peu a converses en els espais presencials, més que un posicionament que ens definesqui.
La qüestió insular i els inicis de La Utòpica
En tot procés col·lectiu és clau qui fa la primera pregunta. Des d’on es formula, com es canalitza la informació i quina mirada la sosté. Això, que pot semblar abstracte, té conseqüències molt concretes, tant bones com millorables. En el cas de La Utòpica, tot va començar a la part forana de Mallorca, cap als anys 2020-2021, quan n’Atuk Iturregui, tècnic d’Educació per a la Transformació Social (EpTS) a Medicusmundi Mediterrània, va posar sobre la taula la proposta de construir una eina útil per a les Illes. L’objectiu? Reforçar la salut col·lectiva de les iniciatives que treballen per la transformació ecosocial. No tant per crear una nova xarxa, sinó per connectar i aportar a les que ja existien.
Així va néixer un projecte a 4 anys vista, amb vocació d’autogestió i independència institucional. I va arrelar recollint l’energia i les idees de processos previs com el Fòrum Social de Mallorca, trobades de la CONGDIB, La Vida al Centre o el Moviment Ecosocial Mallorquí. La idea de fons: cosir el teixit ecosocial, cuidar els vincles, reforçar la participació i la capacitat organitzativa de base.
En aquell primer moment les veus de Menorca, Eivissa i Formentera no es van incorporar. Potser perquè tot es va cuinar des de Mallorca. Potser per manca de temps, recursos, canals o pràctiques reals de treball en xarxa entre illes. Potser per la inèrcia centralitzadora que, tot i les bones intencions, encara arrosseguem.
I això va fer que moltes de les demandes i visions d’aquestes illes, encara que fossin compartides —com la idea d’un mapa d’iniciatives o una agenda a escala balear— no fossin pensades ni executades des d’una clau realment insular. I així, el primer Cercle de Coordinació que va agafar les regnes del projecte va ser 100% mallorquí. Avui, ja hi tenim una companya eivissenca.
Al principi es va plantejar fins i tot crear cercles autònoms a cada illa, sota el mateix paraigua utòpic. Però amb el temps i moltes converses —especialment amb compas menorquines i pitiüses— ens hem adonat que no és ni desitjable ni útil proposar fórmules comunes des de Mallorca. El que cal és compartir, col·laborar i teixir complicitats des del respecte i la diferència.
I així ho hem vist amb molta alegria quan, a Menorca o a Eivissa, han anat emergint (o ja existien de fa temps) iniciatives amb una visió afí: xarxes de suport mutu, espais de confluència ecosocial, moviments veïnals… Xarxes com Les Vesines des Mercadal o Canviem el Rumb en són exemples preciosos. Ens sentim properes i volem treballar amb elles de tu a tu, des de la complicitat.
El repte bioregional i de descentralització
Té sentit imaginar-nos com una bioregió, en tant ens travessen opressions similars, en clau d’inspirar estratègies d’acció col·lectiva?
Aleshores, té sentit seguir parlant de “xarxa balear”? Potser no, almenys no si ho entenem només com una estructura formal o com un marc administratiu. Però sí, si parlem de bioregió. Ens sembla molt més útil pensar en clau bioregional, perquè ens parla de les relacions entre societat i territori, dels vincles amb la terra i dels processos històrics d’adaptació i transformació. Ens ressona amb la definició de Paulo R. Guimarães, quan diu que la visió bioregional busca “esmenar la tela destrossada de la vida”, tornar a teixir la xarxa trencada entre les persones i el territori que habiten.
Des de La Utòpica, volem contribuir a omplir de sentit i contingut aquest concepte, des d’una mirada emancipadora. Ens reconeixem en una mateixa bioregió, compartint no només reptes comuns sinó també possibilitats, sabers i dolors. I també molta força i capacitat d’invenció col·lectiva.
La bioregió és aquell territori que conforma un espai amb característiques naturals, geogràfiques i històriques comunes, i que potencia els seus valors identitaris. Són una experiència social i natural, i són consciència que sorgeix de relacionar-se a través del temps amb el terreny i el paisatge en particular.
Així doncs, proposem pensar-nos com una xarxa bioregional, amb múltiples ritmes, accents i realitats, que aposta per cuidar i enfortir els vincles entre les activistes de les quatre illes amb el desig d’aprendre les unes de les altres i sumar energies per caminar plegades. Entre totes, podem alimentar aquesta identitat compartida però múltiple, i nodrir-nos mútuament per ser més fortes, més ben connectades i millor cuidades.
Vols fer-nos arribar el que penses?
Sabem que aquest tema pot remoure molt, sobretot a les companyes que habiten o habitam a les perifèries. Per això, ens encantaria que ens fessis arribar qualsevol reflexió que creguis de valor per continuar avançant en la cohesió entre illes.