Un espai per a abraçar la complexitat de la qüestió balear.
Conscients de la inexistència d’una única identitat balear, volem abandonar la idea d’integrar identitats i avançar cap noves visions compartides, arrelades a una identitat territorial múltiple i en clau descentralitzada.
El mandat és clar: entre totes hem de superar el mallorcacentrisme i el palmacentrisme per a així contribuir a l’accessibilitat de la població general als espais de disputa política i habilitadors de canvi ecosocial, transformant i visibilitzant el privilegi i diluint la tensió centre-perifèria.
Ens imaginem, per tant, aquest apartat com un bolcat de fils, arguments i elements narratius que esperem que donin peu a converses en els espais presencials, més que un posicionament que ens definesqui.
La qüestió insular i els inicis de La Utòpica
En tot procés, és important qui —i des d’on— es fa la “primera pregunta”.
Començant pel principi, en clau geogràfica, La Utòpica és un projecte formulat en 2021 per personal tècnic de Medicusmundi Meditarrània resident a la Part Forana de Mallorca, en col·laboració amb multitud d’agents socials de Mallorca, Menorca i Eivissa.
El procés, concebut com un impuls de recursos a 4 anys vista —que somia amb l’autogestió i la plena independència institucional— respon a l’articulació dels resultats de diversos processos d’indagació col·lectiva celebrats a l’illa de Mallorca, com el Fòrum Social de Mallorca, trobades de la CONGDIB, La Vida Al Centre o el Moviment Ecosocial Mallorquí (MEM), etc.: cohesionar al teixit ecosocial, millorar la seva organització interna, promoure l’acció col·lectiva i facilitar la participació social.
En aquests exercicis al voltant de com organitzar-nos, cuidar-nos i articular fronts comuns enfront de les envestides de destrucció de la cohesió social i ecològica, les veus de les companyes de Menorca, Eivissa i Formentera no van ser consultades o integrades, si bé, moltes de les propostes que es formularen des d’aquests espais sí que es feien en clau territorial o balear. Aquest fet reproduïa, en part, les dinàmiques que invisibilitzen i no acullen les problemàtiques específiques de les “illes menors” i, amb això, tampoc recollien les oportunitats, estratègies i fortaleses que als seus ecosistemes coexisteixen.
Sense voler aprofundir en les causes, entenem que alguns motius possibles com la precarització de la vida, la falta de temps, recursos i creativitat, la qüestió instrumental i la priorització de les trobades presencials, la falta d’experiència en el treball —real— en xarxa, etc., no ajuden ni van ajudar llavors a generar espais on teixir complicitats entre illes.
Així, tirant d’allò més pròxim, la composició del primer Cercle de Coordinació de La Utòpica va ser íntegrament mallorquina, encara que amb una mirada deliberadament integrativa i sistèmica a l’àmbit territorial. Després de viatges, presentacions i converses, avui s’està formant un Cercle de Coordinació a Eivissa i es manté un contacte i una col·laboració constant amb Menorca.
El repte bioregional i de descentralització
Té sentit imaginar-nos com una bioregió, en tant ens travessen opressions similars, en clau d’inspirar estratègies d’acció col·lectiva?
Té la seva lògica pensar que davant una absència de sentiment de pertinença “balear”, el fet de voler generar una xarxa territorial de convergència de l’activisme ecosocial podria no tenir sentit.
Moltes són les companyes que ens han interpel·lat des d’aquí des de l’inici del projecte, fent-se cada vegada més necessari per a nosaltres donar —i donar-nos— una resposta enfront d’aquesta qüestió en clau pública, assenyalant un debat viu i necessari.
Indagant en les diferents oportunitats de marcs relacionals, la majoria de nosaltres ens sentim còmodes en percebre’ns dins de la mateixa bioregió, ja que entenem que el concepte és útil per a contemplar les interrelacions entre el territori i la societat com a processos històrics d’adaptació i transformació, des de la definició de Paulo R. Guimarães:
La bioregió és aquell territori que conforma un espai amb característiques naturals, geogràfiques i històriques comunes, i que potencia els seus valors identitaris. Són una experiència social i natural, i són consciència que sorgeix de relacionar-se a través del temps amb el terreny i el paisatge en particular.
En tant que molta de la consciència humana és atreta cap a un món global cada vegada més abstracte, entenem que la visió bioregional cerca esmenar la tela destrossada de la vida, això és, tornar a teixir la xarxa de les relacions entre la gent i la terra que habita.
Així, també assumim que la nostra experiència com a habitants de les Illes Balears té, a més d’una història que comparteix fites amb gran agència de transformació ecològica i social, també té elements comuns cap al nostre futur. Això és, una experiència ecosocial similar amb dolors i reptes, que pot desplegar capacitats, estratègies i maneres d’accionar comunes ja no des de les diferents illes, sinó des de totes les perifèries existents al territori.
La proposta és, per tant, pensar-nos com una xarxa bioregional amb identitats, velocitats i ritmes múltiples, que dedica recursos i temps en clau de cohesió social entre els grups d’activistes de les 4 illes i la població general per a veure, entre totes, com podem accionar i cuidar-nos millor.
De moment, entre totes, podem alimentar aquesta identitat múltiple i nodrir-nos per a ser més, més ben connectades, més fortes i millor cuidades.
Vols fer-nos arribar el que penses?
Sabem que aquest tema pot remoure molt, sobretot a les companyes que habiten o habitam a les perifèries. Per això, ens encantaria que ens fessis arribar qualsevol reflexió que creguis de valor per continuar avançant en la cohesió entre illes.
