“Idò, com va anar el foro obert al voltant del conflicte lingüístic a La Fonera?”
Moltes ens heu demanat “Com va anar? A quines conclusions vau arribar? Ens podeu compartir alguna cosa?” Idò aquí teniu… Com a part fonamental del procés col·lectiu i part indispensable de l’aprenentatge, a continuació us fem arribar un resum de les 27 avaluacions rebudes del Fòrum Obert celebrat el dia 22 de març en l’Ateneu La Fonera, de les 41 participants. Com ja sabeu – i així ens ho heu fet arribar – va ser un espai innovador, experimental, reptador, útil, amable i necessari.
En aquesta devolució, primerament hem resumit les respostes a les preguntes obertes. I per a acabar, deixam una breu valoració des de La Utòpica i una proposta de com avançar en la gestió d’aquest conflicte, des de les energies disponibles i les propostes que lesparticipants mateixes van bolcar.
Aprenentatges vius entre les companyes
Sembla haver-hi diversos aprenentatges amb molta força en el grup: el poder del silenci, el potencial de la facilitació, la riquesa del diàleg en la diversitat o la capacitat de sosteniment col·lectiu del dolor. S’aprecia el fet que existeixi un consens al voltant de l’existència del conflicte lingüístic i el format innovador en el tractament d’un “problema antic”. Per a algunes companyes, tot això s’ha traduït en un augment d’empatia a un nivell més profund, tant dels seus iguals com d’altres veus o rols en el context del conflicte i en una major convicció en l’ús i defensa del català.
Reptes i dificultats detectades
La falta d’espai, la falta de temps i sobretot, la falta d’algunes persones o rols representatius del conflicte han estat dos dels reptes assenyalats amb més força en l’avaluació. Per a algunes companyes la metodologia de Fòrum Obert va encotillar massa el debat, així com valoren com a excessiva la participació en temps del facilitador en relació al temps total disponible o el temps invertit d’obertura i en les presentacions inicials.
Les pròximes passes que el grup veu com adients
Sembla que el grup té ganes de continuar el que considera un procés obert. La major part de les veus apunta al fet que un següent pas seria repetir una sessió similar tenint en compte els ajustos en espai, temps i sobretot, participació més diversa.
Unes altres apunten, directament, a la celebració de sessions de caire “menys emocional”, de tipus indagatiu-creatives, fins i tot formatives, orientades a com implementar accions i estratègies per a promoure de manera efectiva l’ús del català en els espais de transformació social.
Valoració des de La Utòpica i proposta de continuïtat
Des de les apreciacions i els resultats de les avaluacions, celebrem i ens alegrem enormement de poder haver encetat un meló complex i que, en general , la proposta hagi tingut tan bona acceptació i hagi estat reconeguda, almenys, com un pas acurat.
De la mateixa manera, celebrem el fet de tenir identificades les qüestions que no van sortir tan bé, això és, el fet de saber per on podem anar millorant i afinant per als següents passos, més enllà de la qüestió metodològica, sinó estratègica i participativa.
Amb relació a la facilitació, podem dir que estem molt satisfetes. Més, si cap, després de llegir els vostres comentaris i valoracions. No és gens senzill sostenir espais que tracten d’abordar qüestions que ens interpel·len amb alta energia emocional, desplegant una metodologia poc coneguda, en clau quasiexperimental i tractant de fer conviure les diferències. Creiem que es va posar en pràctica una manera d’abordar el conflicte de manera respectuosa, participativa i no discriminatòria, alhora que motiu una participació diversa i cuidada.
És cert que una facilitació més experimentada o una co-facilitació més activa, són elements que poguessin sumar al procés i que tindrem en compte. No obstant això, també necessitem transitar les errades en primera persona per a aprendre i millorar en la nostra tècnica, en un cicle de constant aprenentatge.
Amb relació a l’espai i als temps, ens alineem amb les avaluacions: tot es va quedar una mica petit. En aquest sentit, creiem que la proposta metodològica del Fòrum Obert, podria guanyar molt si ajustem aquestes dues variables i “posem a dialogar els cossos” en un format on puguem moure’ns i expressar-nos millor. Tractarem d’ajustar una qüestió i l’altra en futures trobades independentment de la temàtica.
Amb relació a la falta de diversitat, “veus” o rols, des de La Utòpica també ho llegim igual. Entenem que, en conformar un col·lectiu des del qual promovem l’ús del català, vinculat el sector de la transformació social més formal, ecologista i feminista, ens queden més allunyats col·lectius participats per persones estrangeres o migrades del territori espanyol. No obstant això, indicar que de les 15 persones que van fallar, la majoria creiem que podrien haver ocupat aquests rols diversos i necessaris.Interpretem que bé per no sentir tan viu el conflicte o bé pel que un espai físic deliberadament independentista podria imposar a aquesta mena de perfils, són dos dels motius que podrien justificar aquesta absència.
Amb relació als següents passos, rebem l’interès generat. Per part nostra, tenim ganes de seguir aquest procés. Però… Com? Quan? En aquests moments el cercle de coordinació de La Utòpica està valorant les energies disponibles, tipologia de proposta, calendari, etc. De moment, la proposta que té més sentit per a nosaltres seria repetir la mateixa metodologia, amb els ajustos tècnics necessaris, esforçant-nos totes doblement per a millorar la diversitat en els participants.
Això permetria facilitar el diàleg entre subjectivitats diverses, aprofundint en quines són les emocions, però també les necessitats de cada rol en el conflicte, cosa que té el potencial de poder desenvolupar accions més holístiques i adaptades a la realitat social, més enllà.
