{"id":15435,"date":"2026-10-29T13:16:22","date_gmt":"2026-10-29T12:16:22","guid":{"rendered":"https:\/\/lautopica.org\/?p=15435"},"modified":"2026-10-29T13:16:25","modified_gmt":"2026-10-29T12:16:25","slug":"relatoria-com-ens-relacionam-habilitats-utopiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lautopica.org\/es\/relatoria-com-ens-relacionam-habilitats-utopiques\/","title":{"rendered":"Com ens relacionam? Aprenentatges del primer taller d\u2019Habilitats Ut\u00f2piques"},"content":{"rendered":"\n

Transformar el m\u00f3n tamb\u00e9 implica revisar com ens relacionam mentre ho intentam. Amb aquesta idea v\u00e0rem comen\u00e7ar el primer taller d\u2019Habilitats Ut\u00f2piques, dues jornades amb Nontokozo Sabic i Iki a\u00e7a\u00ed pi\u00f1a narv\u00e1ez per mirar cap endins, recon\u00e8ixer les estructures que ens travessen i explorar altres maneres de construir comunitat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els dies 17 i 18 de setembre v\u00e0rem donar el sus al cicle Habilitats Ut\u00f2piques per a la transformaci\u00f3 des de dintre cap a fora<\/strong> amb una pregunta aparentment senzilla: com ens relacionam?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant dos dies, Nontokozo Sabic i Iki a\u00e7a\u00ed pi\u00f1a narv\u00e1ez ens varen convidar a abordar-la des de llocs diferents per\u00f2 profundament connectats: el cos i el sistema nervi\u00f3s, les relacions de poder, el racisme i la colonialitat, el conflicte, la mem\u00f2ria, els sabers ancestrals, la comunitat i les formes de resist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

No es tractava nom\u00e9s d\u2019incorporar nous conceptes. El taller ens convidava a observar-nos: qu\u00e8 passa dins nostre i dins els nostres col\u00b7lectius quan aquestes estructures entren en joc? I qu\u00e8 podem fer amb all\u00f2 que descobrim?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El racisme no opera nom\u00e9s entre persones<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La primera jornada, de la m\u00e0 de Nontokozo Sabic<\/strong>, va comen\u00e7ar amb una invitaci\u00f3 tan senzilla com poc habitual: respirar. Arribar a l\u2019espai. Observar el cos abans de comen\u00e7ar a pensar.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aqu\u00ed v\u00e0rem explorar com opera el racisme en diferents nivells: estructural, institucional, interpersonal i internalitzat<\/strong>, i com s\u2019entrella\u00e7a amb altres sistemes d\u2019opressi\u00f3, com la supremacia blanca, el colonialisme, el patriarcat, el capitalisme o l\u2019individualisme.<\/p>\n\n\n\n

Una de les idees que va travessar aquesta part del taller va ser que podem ocupar simult\u00e0niament posicions d\u2019opressi\u00f3 i de privilegi<\/strong>, depenent del context. Recon\u00e8ixer aquestes posicions pot despertar incomoditat, culpa o vergonya. Per\u00f2 quedar atrapades aqu\u00ed no transforma necess\u00e0riament res.<\/p>\n\n\n\n

Nontokozo ens convidava a dirigir la mirada cap a una altra banda: qu\u00e8 est\u00e0 passant en el nostre cos quan apareix aquesta incomoditat?<\/p>\n\n\n\n

Aturar-nos. Respirar. Observar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 una part important d\u2019aquest treball no passa nom\u00e9s pel terreny racional. Tamb\u00e9 passa pel sistema nervi\u00f3s<\/strong>, pels automatismes, les pors, les associacions i les respostes que hem apr\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aqu\u00ed varen sorgir preguntes molt concretes: quan v\u00e0rem comen\u00e7ar a percebre que existien diferents grups racials? Com era el barri o l\u2019escola on v\u00e0rem cr\u00e9ixer? Amb qui ens relacion\u00e0vem? Quines suposicions han fet altres persones sobre nosaltres? I quines hem fet nosaltres sobre les capacitats, comportaments o identitats d\u2019altres persones a partir de la seva aparen\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n

Preguntes que ens varen permetre passar de parlar del racisme com una realitat abstracta a observar com es construeix i s\u2019apr\u00e8n tamb\u00e9 en la quotidianitat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

On som i cap a on ens podem moure?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Una de les din\u00e0miques ens va permetre explorar diferents llocs des dels quals les persones racialitzades i les persones blanques poden relacionar-se amb el racisme.<\/p>\n\n\n\n

En el recorregut de les persones racialitzades varen apar\u00e8ixer conceptes com superviv\u00e8ncia, racisme internalitzat, confusi\u00f3, empoderament o recentrament<\/strong>. Tamb\u00e9 la necessitat d\u2019espais no mixtos, de poder descansar, construir estrat\u00e8gies i reconnectar amb una identitat pr\u00f2pia fora de la mirada blanca.<\/p>\n\n\n\n

En el recorregut de les persones blanques varen apar\u00e8ixer la indifer\u00e8ncia, la dist\u00e0ncia, la inclusi\u00f3, la consci\u00e8ncia, l\u2019alian\u00e7a i la complicitat<\/strong>. I amb elles, alguns dels riscos de quedar-nos en determinats llocs: pensar que el racisme \u201cno va amb nosaltres\u201d, voler incloure sense haver revisat les pr\u00f2pies din\u00e0miques o quedar atrapades en la culpa quan comen\u00e7am a prendre consci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

La pregunta no era tant posar-nos una etiqueta com observar:.<\/p>\n\n\n\n

Ubuntu: \u201csom perqu\u00e8 som\u201d<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de mirar les estructures que ens travessen, Nontokozo ens va apropar a Ubuntu<\/strong>, una filosofia africana que parteix d\u2019una comprensi\u00f3 radicalment relacional de la persona: jo som perqu\u00e8 nosaltres som<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Davant una cultura que sovint associa independ\u00e8ncia amb fortalesa i depend\u00e8ncia amb feblesa, Ubuntu ens proposa recordar que cap persona \u00e9s una illa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Som completes i, al mateix temps, necessitam les altres. Necessitam ser vistes, escoltades i reconegudes. Necessitam comunitat.<\/p>\n\n\n\n

Nontokozo ens va parlar d\u2019altres formes de prendre decisions i construir coneixement: assemblees sota els arbres, rituals per consultar els ancestres, escolta dels somnis, observaci\u00f3 de la natura. Formes en qu\u00e8 les decisions comunit\u00e0ries no provenen exclusivament de la l\u00f2gica racional, sin\u00f3 tamb\u00e9 del cos, l\u2019experi\u00e8ncia, el territori i la saviesa acumulada.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 ens va deixar una idea especialment suggeridora: no sempre podem cercar una soluci\u00f3 amb la mateixa energia que ha creat el problema<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

De vegades necessitam aturar-nos, baixar el ritme, escoltar i confiar en la intel\u00b7lig\u00e8ncia del grup.<\/p>\n\n\n\n

Habitar el conflicte<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Ubuntu no significa abs\u00e8ncia de conflicte.<\/p>\n\n\n\n

Al contrari, si convivim, hi haur\u00e0 conflictes<\/strong>. La pregunta \u00e9s qu\u00e8 feim amb ells.<\/p>\n\n\n\n

Treball\u00e0rem la idea de democr\u00e0cia profunda<\/strong> i la necessitat de construir espais prou segurs perqu\u00e8 all\u00f2 que est\u00e0 passant pugui ser anomenat. Aix\u00f2 implica claredat i transpar\u00e8ncia sobre les normes, els rols, les responsabilitats, el poder i el rang que existeixen dins qualsevol grup.<\/p>\n\n\n\n

Un rol no \u00e9s una identitat. El poder existeix encara que decidim no anomenar-lo. I quan els rols o les responsabilitats no s\u00f3n clars, o quan no assumim el poder associat a un rol, tamb\u00e9 poden apar\u00e8ixer conflictes.<\/p>\n\n\n\n

Practicar altres formes de relacionar-nos implica, per tant, responsabilitat m\u00fatua, pertinen\u00e7a, restauraci\u00f3 i capacitat d\u2019escolta<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En una de les pr\u00e0ctiques v\u00e0rem treballar en grups de tres: una persona parlava, una escoltava i una tercera feia de testimoni. Un exercici aparentment senzill que ens obligava a abandonar la urg\u00e8ncia de respondre i practicar una altra qualitat de pres\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 v\u00e0rem experimentar una presa de decisions col\u00b7lectiva assegudes en cercle. Una cadira buida recordava les persones que no eren a la sala, tamb\u00e9 aquelles que no havien tengut el privilegi o la possibilitat de ser-hi.<\/p>\n\n\n\n

Qui falta als nostres espais? Per qu\u00e8 no hi \u00e9s? Qu\u00e8 passa amb les nostres organitzacions quan deixam de ser grups homogenis? Estam realment preparades perqu\u00e8 aix\u00f2 passi?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

De la incomoditat a la colonialitat<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb Iki a\u00e7a\u00ed pi\u00f1a narv\u00e1ez<\/strong>, el segon recorregut va comen\u00e7ar encenent una espelma i recordant els ancestres i les persones mortes que continuen presents en les nostres mem\u00f2ries.<\/p>\n\n\n\n

I des d\u2019all\u00e0 v\u00e0rem entrar directament en la incomoditat.<\/p>\n\n\n\n

Si el proc\u00e9s colonial ha estat profundament violent, ens proposava Iki, no podem imaginar la descolonitzaci\u00f3 com un proc\u00e9s necess\u00e0riament c\u00f2mode<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 implica q\u00fcestionar algunes de les ficcions que sostenen el nostre m\u00f3n: la ficci\u00f3 de la igualtat, la idea que vivim en societats postcolonials o la pretensi\u00f3 que el conflicte desapareix simplement perqu\u00e8 deixam de mirar-lo.<\/p>\n\n\n\n

Habitar el conflicte no significa celebrar la viol\u00e8ncia. Significa recon\u00e8ixer que vivim en un m\u00f3n constru\u00eft tamb\u00e9 a trav\u00e9s d\u2019ella i que les l\u00f2giques colonials no s\u00f3n una pe\u00e7a tancada del passat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Es reactiven, es transformen i continuen ordenant el present.<\/p>\n\n\n\n

Qui pot ser i qui \u00e9s convertit en mat\u00e8ria?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A partir del pensament de Frantz Fanon<\/strong>, v\u00e0rem abordar la distinci\u00f3 entre la zona del ser i la zona del no-ser<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La colonialitat no nom\u00e9s va explotar territoris. Tamb\u00e9 va construir una determinada noci\u00f3 d\u2019humanitat, establint quins cossos podien ser reconeguts plenament com a subjectes i quins quedaven fora d\u2019aquesta categoria.<\/p>\n\n\n\n

Cossos negres i ind\u00edgenes han estat hist\u00f2ricament animalitzats, convertits en sospitosos, indesitjables, explotables o redu\u00efts a mat\u00e8ria<\/strong>. Des d\u2019aquesta mirada, la ra\u00e7a apareix no com una realitat biol\u00f2gica, sin\u00f3 com una ficci\u00f3 pol\u00edtica que es fa cos i es converteix en frontera<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

I aqu\u00ed la pregunta tornava directament als nostres espais:<\/p>\n\n\n\n

Com es continuen reproduint aquestes l\u00f2giques dins les nostres organitzacions, moviments i iniciatives?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La blanquitud tamb\u00e9 \u00e9s un sistema<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Una altra de les q\u00fcestions que v\u00e0rem explorar va ser la blanquitud<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 significa ser blanc? Quan te\u2019n vares adonar? Qu\u00e8 has apr\u00e8s a associar amb aquesta identitat?<\/p>\n\n\n\n

La proposta va ser deixar de pensar la blanquitud \u00fanicament com un color de pell i observar-la tamb\u00e9 com una ideologia i un sistema que produeix normes, jerarquies, privilegis i formes de coneixement<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Iki ens va convidar a q\u00fcestionar fins i tot el nostre marc epist\u00e8mic:<\/p>\n\n\n\n

D\u2019on prov\u00e9 all\u00f2 que sabem? Quines s\u00f3n les nostres fonts? Quins coneixements consideram leg\u00edtims? Quins han estat sistem\u00e0ticament ignorats?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 d\u2019Europa, la idea de progr\u00e9s, les categories de pobresa o desenvolupament i fins i tot all\u00f2 que entenem per coneixement no poden desvincular-se de la hist\u00f2ria colonial.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 v\u00e0rem abordar el mestissatge com a dispositiu antinegre i antiind\u00edgena<\/strong>, el colorisme i la pigmentocr\u00e0cia, aix\u00ed com els mecanismes a trav\u00e9s dels quals es produeix i es reprodueix una determinada ignor\u00e0ncia blanca.<\/p>\n\n\n\n

El g\u00e8nere tamb\u00e9 t\u00e9 una hist\u00f2ria colonial<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La mirada decolonial ens va dur tamb\u00e9 a q\u00fcestionar categories que sovint assumim com universals.<\/p>\n\n\n\n

Iki va introduir la relaci\u00f3 entre racialitzaci\u00f3 i construcci\u00f3 del g\u00e8nere<\/strong>, posant damunt la taula com la feminitat i la masculinitat normatives tamb\u00e9 han estat constru\u00efdes des de la blanquitud.<\/p>\n\n\n\n

Els cossos sotmesos a esclavitzaci\u00f3 i colonitzaci\u00f3 no varen ser simplement incorporats a les mateixes categories de g\u00e8nere, sin\u00f3 que varen experimentar processos espec\u00edfics de deshumanitzaci\u00f3, explotaci\u00f3 i disciplinament.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 ens obliga a preguntar-nos de nou des de quin cos, quina hist\u00f2ria i quina experi\u00e8ncia pensam les categories que utilitzam<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la hist\u00f2ria no \u00e9s nom\u00e9s la hist\u00f2ria de l\u2019opressi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

I aqu\u00ed va arribar un dels girs m\u00e9s importants del taller.<\/p>\n\n\n\n

Si nom\u00e9s miram la hist\u00f2ria colonial des de la viol\u00e8ncia exercida, correm el risc de convertir els pobles colonitzats \u00fanicament en v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 all\u00e0 on hi ha hagut opressi\u00f3 tamb\u00e9 hi ha hagut resist\u00e8ncia, comunitat, coneixement i vida<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Parl\u00e0rem de cimarronatge<\/strong>, dels quilombos, cumbes, palenques i altres espais constru\u00efts per persones que fugien de l\u2019esclavitzaci\u00f3. No nom\u00e9s com a fugida, sin\u00f3 com a moviments pol\u00edtics de resist\u00e8ncia i com a pactes per sostenir la vida. Espais comunitaris, espirituals i materials on conservar pr\u00e0ctiques, intercanviar coneixements i construir altres formes d\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed varen apar\u00e8ixer tamb\u00e9 les pr\u00e0ctiques ancestrals, energ\u00e8tiques, espirituals i comunit\u00e0ries<\/strong>, les cerim\u00f2nies de dol colonial i la necessitat de recuperar la mem\u00f2ria: saber qui varen ser els nostres ancestres, qu\u00e8 varen viure, qu\u00e8 varen fer i quines pr\u00e0ctiques varen permetre continuar vives.<\/p>\n\n\n\n

I tamb\u00e9 la imaginaci\u00f3 radical<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

No nom\u00e9s preguntar-nos qu\u00e8 volem combatre, sin\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 podem imaginar que encara no existeix? Com giram la roda del temps? Com recuperam possibilitats de sanar, sostenir-nos i fins i tot ballar el dolor?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Transformar-nos per transformar<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de dos dies, no sort\u00edrem amb una llista de receptes.<\/p>\n\n\n\n

Sort\u00edrem, m\u00e9s aviat, amb moltes preguntes.<\/p>\n\n\n\n

Quines estructures reprodu\u00efm sense adonar-nos-en?
Qu\u00e8 passa al nostre cos quan ens sentim q\u00fcestionades?
Com utilitzam el poder i els privilegis que tenim?
Qui pot entrar als nostres espais i sentir que pertany?
Qui queda fora?
Quins coneixements reconeixem com a v\u00e0lids?
Qu\u00e8 feim amb el conflicte?
Quines mem\u00f2ries i pr\u00e0ctiques necessitam recuperar?
I com convertim tota aquesta consci\u00e8ncia en altres maneres d\u2019organitzar-nos?<\/p>\n\n\n\n

Potser aqu\u00ed hi ha una de les idees que millor resumeix aquesta primera Habilitat Ut\u00f2pica<\/strong>: transformar les nostres organitzacions no consisteix nom\u00e9s a incorporar noves metodologies. Tamb\u00e9 implica aprendre a mirar, escoltar, sentir, revisar-nos i assumir responsabilitat sobre el lloc que ocupam<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 les iniciatives que intentam transformar el m\u00f3n no existeixen fora d\u2019aquest m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 estan travessades per les seves desigualtats, contradiccions i relacions de poder.<\/p>\n\n\n\n

I precisament per aix\u00f2 poden convertir-se en espais on assajar altres formes de relacionar-nos.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Com ens relacionam?<\/strong> era nom\u00e9s la primera pregunta.<\/p>\n\n\n\n

El recorregut d\u2019Habilitats Ut\u00f2piques<\/strong> continua amb dues m\u00e9s:<\/p>\n\n\n\n

Com decidim?<\/strong>
<\/strong>Planificaci\u00f3 participativa, intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva i construcci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies compartides.<\/p>\n\n\n\n

Com actuam?<\/strong>
<\/strong>Aprenentatge situat i sales situacionals per llegir la complexitat i orientar l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 transformar-nos per transformar no \u00e9s un punt d\u2019arribada.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una pr\u00e0ctica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Transformar el m\u00f3n tamb\u00e9 implica revisar com ens relacionam mentre ho intentam. Amb aquesta idea v\u00e0rem comen\u00e7ar el primer taller d\u2019Habilitats Ut\u00f2piques, dues jornades amb Nontokozo Sabic i Iki a\u00e7a\u00ed pi\u00f1a narv\u00e1ez per mirar cap endins, recon\u00e8ixer les estructures que ens travessen i explorar altres maneres de construir comunitat.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":15436,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-15435","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-activitats"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15435","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15435"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15435\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15450,"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15435\/revisions\/15450"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15436"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15435"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15435"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/lautopica.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}